Go to Top

L’Alimentació i els Infants: algunes reflexions

Algunes consideracions sobre el fet alimentari en general i l’alimentació infantil en particular

Parlar d’alimentació humana va més enllà de taules d’aliments, proporcions de nutrients, calories, vitamines i minerals, racions diàries, etc…


És també molt important, considerar el fet alimentari humà com un fet social i cultural. On no només és essencial pensar en les necessitats orgàniques. Sinó també en els gustos, costums, creences,…lligats a l’acte de menjar i als seus continguts.

No tenir-ho en compte pot interferir en la pedagogia alimentaria que els professionals de la salut pretenem implementar. També no contemplar-ho, per part d’educadors i famílies de les criatures, pot representar dificultats en l’alimentació de les mateixes.

Podem parlar d’aliments concrets i de la necessitat que en tenim, però abans no podem obviar que:

  • Cap criatura és igual, ni té les mateixes necessitats de nutrients per créixer i viure en salut.
  • Cada família té un estil alimentari que cal respectar en la mesura que pugui ser saludable.
  • Mai hauríem de forçar la ingestió d’un aliment que és rebutjat pel cos d’alguna manera, encara que sigui considerat important per la salut (sempre hi ha substituts útils). Un rebuig del cos indica una mala absorció que pot transcendir a altres substàncies que s’ingereixin.
  • La reiteració en la ingesta rebutjada acaba irritant, inflamant el tub digestiu amb les conseqüències a nivell immunitari que això pot suposar. El malestar que produeix pot arribar a canviar l’expressió del tarannà de la persona.
  • Alimentar-se construeix i reconstrueix el cos, però també la ment i l’esperit. Caldria per això, que l’acte de menjar sigui socialment compartit i plaent. I transversal, pel que fa a tot el que l’infant pot aprendre quan està ingerint allò que li convé per créixer (en tots els aspectes).
  • Uns aliments adequats basteixen una persona saludable. El com aquests es mengen, s’experimenten i es gaudeixen, fan una persona feliç en la seva individualitat i com ésser social que comparteix experiència.

Montserrat Bayego, del Centre d’Assessorament


,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.